Turisme solidar a la Índia, entorn Indostànic

En aquest context, ens agradaria parlar una mica del turisme solidari, responsable  i just que es realitza en el segon país més gran del món parlant de població, aquest és la República de la Índia. Un país composat per 28 estats federats, on es parlen més de 400 llengües tot i que les més comunes són el indi i l’anglès; al igual que si practiquen una gran multitud de religions, la més destacada el hinduisme. També val a dir que és un dels països on concentra més gent per sota del llindar de la pobresa, cosa que preocupa; almenys a una part de la població mundial, i per això decideix fer aquest tipus de turisme i a part d’endur-se una magnifica experiència personal, col·laborar en tot allò que pugui per ajudar als residents d’un país amb dificultats i en vies de desenvolupament.

Des de Catalunya es promou mou aquesta mena de turisme, un turisme diferent i realment amb uns valors morals molt elevats; des dels diferents programes de radio que hem escoltat, programes que ens ha facilitat la professora Isabel Crespo hem vist que hi ha diferents organismes que verdaderament es preocupen per aquesta mena de turisme tant “sa” pel nostre planeta.

Primerament destacar la de COCAT, que es tracta d’una plataforma d’entitats que inclou totes aquelles entitats catalanes que organitzen camps de treball internacionals. El que bàsicament busca aquest organisme és la de facilitar un veritable canvi de cultures i vivències de gent que viuen a llocs molt diferents d’aquest planeta tant peculiar.

Aquest intercanvi ells el fan de dues maneres diverses, o bé acollint a gent que forma part de diferents entitats del món destinades a fer aquest tipus de turisme, o enviant a gent d’aquí a aquestes organitzacions per poder desenvolupar un turisme responsable i solidari. Però aquest organisme sempre busca fer un turisme solidari amb una sèrie de punts que representen la filosofia de l’entitat; aquests punts són la d’exercir un turisme solidari basant-se en la inclusió mitjançant el voluntariat, la formació i aprenentatge no formal (per a l’associacionisme, la participació i l’educació de valors).

També em trobar un altre organització que lluitava per aquesta nova modalitat de turisme, però aquesta ja era més a mode nacional; amb això ens referim que és una entitat que es troba a diferents punts del país i no tant a nivell autonòmic com l’anterior. Aquesta entitat s’anomena SETEM; i al ser a nivell estatal implica una dedicació i un nombre de possibilitats segurament que l’anterior, això es veu que inclús en aquesta entitat la persona entrevistada en el programa de radio parla de una formació prèvia al viatge.

En aquesta organització no es vol parlar tant de camp de treball, sinó més aviat de camps de solidaritat; ja que la gent realment no va a fer un treball, o estan forçats a res; sinó que la gent voluntària viatja a una de les organitzacions dels país, i un cop acollits poden ajudar en la vida diària que es porta en aquests diferents destins, aconseguint un intercanvi de cultures i un enriquiment moral de la persona per que fa a experiències i vivències que segurament mai podrà oblidar. Aquest tipus de turisme sol portar a la gent a indrets amb no massa caire turístic, ja que el que es pretén no es fer un turisme convencional; tot i que arribat al moment alguna escapada per fer alguna visita a algun dels indrets més emblemàtics del país sempre es podria arribar a realitzar.

També destaca d’aquesta organització un altre tipus d’activitat que són les rutes solidàries; aquesta modalitat vindria a ser una barreja entre els seus anomenats camps de solidaritat i el turisme més convencional practicat per la gran majoria de població mundial. Es tracta doncs d’una mena de turisme fet per aquelles persones que no volen deixar de veure els punts més importants i característics d’un país, però que no poden comprometre’s a fer-ho pel temps que comporta preparar-se per un camp de solidaritat; tot i així no volen que la seva visita sigui tant banal com fa la gran majoria de població mundial; sinó que volen aportar el seu petit gra de sorra en aquesta modalitat turística tant humana, fent així un turisme més responsable i sostenible on els principals beneficiats són aquelles societats més humils de la població, i no els grans empresaris que són els que es solen endur la major part del pastís.

Però tot i que vist des de la part més descriptiva realment ens ha motivat aquest turisme, perquè es veritat que estem una mica cansats de sempre veure el mateix, i des de que cursem aquest grau ens adonem molt més de la importància que té realment el sector i de que s’ha de tractar; estem una mica cansats d’aquesta mena de turisme tant banal d’arribar a un hotel i passar-s’hi tota la setmana allà instal·lat sense fer-ne res més, ni interessar-se el més mínim per la cultura local ni els problemes que l’envolten i menys preocupar-se de com ajudar als demés.

Per aquest i altres motius ens han encantat les diferents aventures i anècdotes que anàvem escoltant sobre els diferents convidats del programa en la qual explicaven les seves peripècies als diferents destins, i les coses que més els havien impactat; i en el cas de la Índia, que és el país en el que ens estem centrant, les diferents històries, així doncs se’ns explica una història per nens amb un rerefons moral i de intentar ser conscients de que hem de fer més cas al que ens envolta i no centrar-nos tant en els nostres egocentrismes. Com per exemple, el impacte que causa en una noia les diferències socials que hi ha entre dones i homes en aquest país, i el mantenir certes actituds en públic com podria ser el mer fet de fer-se un petó; o també la obligació de descalçar-se per entrar en qualsevol temple o casa o altres indrets, ja que per ells els peus són la part més menyspreable del cos i el calçat un objecte impur; igual que la mà esquerra que és la impura, i llavors es menja amb la mà dreta, una nova experiència que ens fa viure noves experiències.

Per això creiem que s’han de potenciar i recolzar més aquestes entitats que fan del turisme un sector millor i ajuden a molta gent, tant a la que rep la organització com els voluntaris, ja que els primers poden rebre atencions de moltes menes; i els altres a part de col·laborar en una cosa lloable s’enriqueix espiritualment i obtindrà uns coneixements i viurà unes experiències inoblidables; i no en va tota la gent entrevistada en el programa de ràdio quan se li pregunta per la seva vivència en primera persona el primer que diu és que és quelcom meravellós i recomanable a fer, doncs és una experiència impossible d’oblidar i a més et fa créixer com a persona i veure que les coses no sempre són com ens les pinten.

Així que molt gratament recomanem aquesta experiència!