Les ciutats arqueològiques i/o religioses d'Orient Pròxi i Mitjà

Aràbia Saudita

La Meca:

En àrab “Makkah al-Mukarrama”, o, també, simplement “Makkah” és una de les principals ciutats d’Aràbia Saudita; situada a la part més occidental de la península aràbiga, a la regió de Hiyaz. La ciutat consta de 1.294.167 habitants (segons dades del 2004) i es troba situada a una vall estreta, a uns 80km del mar Roig.

El nom en islàmic de la ciutat, “Makkah al-Mukarrama”, significa “Makkah, amb honor”; però la ciutat ja havia sigut nombrada amb una altre nom per un antic científic greco-egipci anomenat Ptolomeo, que la va anomenar “Makkah Harb”, que significa “Meca de Harb”, on Harb era una antiga tribu de la regió.

Tot i això, la ciutat és coneguda mundialment perquè és el lloc de naixement de Mahoma (el profeta fundador del islam); a més que és el cinquè pilar en el que es basa el islam, on diu que tot islàmic ha de fer el peregrinatge a la ciutat santa de la Meca almenys un cop a la seva vida. Aquest peregrinatge és coneix amb dos noms bàsicament, el primer és el de “Umrah”, que és quan es realitza aquesta peregrinació qualsevol època del any; i llavor hi ha el més famós, anomenat “Hajj” que és el que es realitza durant el mes musulmà de “du I-hiyya” (cal esmentar que el calendari musulmà es basa en el calendari lunar, mentre que el occidental es basa en el solar; això implica que els musulmans tinguin al voltant de 12 dies menys al cap de l’any i el mes del peregrinatge variï segons l’any).

Són al voltant dels 2 milions de persones que fan el peregrinatge a la Meca durant el Hajj, i són molts més el que el fan al Umrah; arribant a assolir la ciutat més de 12 milions de peregrins al cap de l’any. Cal remarcar que molt pocs infidels han pogut veure els rituals que es porten a terme durant el Hajj, ja que està totalment prohibida la entrada de no creients; al igual que esta prohibida la caça, la tala d’arbres i la lluita.

Tot i això de la Meca cal destacar una sèrie d’infraestructures que la fan encara més magnífica:

-         - Mesquita Masjid al-Haram(traduït del islam significa “la mesquita sagrada”): es diu que és la mesquita més gran del món, i és la mesquita més sagrada de La Meca i del Islamisme. Una de les infraestructures més belles del món, datada del 1570 i al centre té una forma de quadrat rodejat per uns murs de pedra. La part interior de la mesquita està pavimentada amb marbre.
Dins la mesquita, trobem un dels símbols més importants de la religió islamista, el cub negre o “Kaaba”.

 -          Kaaba (que significa “el cub”): coneguda com “la casa de Déu”, i és cap a on els musulmans de tot el món orienten les seves oracions. Però els musulmans no veneren la Kaaba, sinó el que representa. Realment és una senzilla construcció de pedra de 15m d’altura recoberta a la part superior per una tela negra, amb escrits del Alcorà en  lletres daurades. Al traspassar les seves portes daurades, s’accedeix a una porta quasi nua.

Segons la tradició islàmica, la Kaaba va ser erigida per Adàn, basant-se en un pla còsmic de mans d’Allah; i més endavant Abraham la va reconstruir després del diluvi universal.

Cal destacar la famosa “Pedra Negra” que es troba incrustada a la seva cantonada sud-est recoberta per una placa de plata; que és on realment els islàmics orienten les seves  oracions (aquesta orientació és coneguda com a “Qibla”), i molts peregrins intenten acariciar o besar la pedra; que és diu que va caure del cel. El ritual també diu que tots els peregrins han de caminar cap a l’esquerra al voltant de la Kaaba fins a completar 7 voltes.

-          Pou de Zamzam: La Meca està situada en una vall seca amb poques fonts d’aigua, i segons la tradició, l’aigua d’aquest pou està beneïda per Déu. També, es diu que l’aigua de Zamzam té propietats especials, que calmen la gana i cura malalties.
Són pocs els peregrí que tornen de la seva peregrinació sense una botella amb aigua de Zamzam. Tots els peregrins fan tot el possible per beure d’aquesta d’aigua durant la seva peregrinació, inclús alguns banyen la roba amb la qual seran enterrats.

-          Mina i Mont Arafat: Aquests dos destins no estan situats exactament a la Meca; però són dos visites obligades pels tots els peregrins quan viatgen a la Meca. La primera és el poble de Mina, on es troba un mur de 26 metres que representa el diable (antigament estava representat per tres pilars, però al any 2004 es va substituir per aquest mur); i els peregrins tiren pedres a aquest mur simbolitzant la “Lapidació del diable”.
El següent punt on es dirigeixen els peregrins, és al Mont Arafat; un turó de 70m d’alçada destinat a l’oració; on a més, es creu que va ser on Mahoma va fer el seu discurs final.

 Tot i que la ciutat també gaudeix d’altres recursos destacats; com són diferents mesquites menors, la Torre del Rellotge... però creiem que els que hem comentat són els més importants i característics de la ciutat.

Medina:

És la segona ciutat santa d’Aràbia Saudita, just després de La Meca i, a més, n’és veïna. I com a bona veïna també n’està prohibida l’entrada a totes aquelles persones que no siguin musulmanes. El cens de la població al 2010 era de poc més de 1.100.000 habitants; i es troba a la regió del Hiyaz.

En l’època preislàmica s’anomenava “Yazrib”, però després de l’Hègira (migració dels primers seguidors de La Meca cap a Yazrib; aquest fet marca el naixement oficial de la comunitat musulmana, i es pren com a inici del calendari musulmà) va passar a denominar-se “Madinat an Nabi ” traduït del àrab “ciutat del profeta” ja que va ésser la capital en els temps dels primers islàmics, i on es trobava la casa del profeta Mahoma; però amb el temps va evolucionar el nom a simplement “ Madinat ”, per nosaltres Medina.

La ciutat està a 160km del mar Roig i a 350 km al nord de La Meca; i es va desenvolupar en mig d’un oasis entre les muntanyes Udud i Ayr. I tot i que no hi plou molt sovint, el terreny és molt ric en pous, pel que té un bon subministrament hidràulic. 

Actualment és un lloc de visita obligat pels peregrins que viatgen a La Meca, i els seu principal atractiu és la “mesquita Al Haram” que es va construir al mateix lloc on es trobava la casa de Mahoma, i a més han conservat el mateix disseny amb un pati i una zona extensa per les oracions comunitàries.

A més hi ha el mausoleu de Mahoma, on es creu que està enterrat el profeta, i descasa tombat sobre el costat dret amb la cara en direcció a La Meca, direcció cap on resen tots els musulmans. A l’exterior, també es troba la seva filla Fàtima, un ésser molt estimat per la comunitat musulmana.

Un altre lloc de destacable valor arqueològic es troba molt a prop de la ciutat i és conegut com Umm Garsan, la cova més gran del món àrab. Allà s'han trobat animals embalsamats, talles en roques, ossos humans y valuoses escriptures, encara que es desconeix si el públic ja pot visitar-la.

Israel

Jerusalem:

És la capital d’Israel, i alhora la seva ciutat més gran i més poblada, amb quasi 800.000 residents, i una superfícies de 125km quadrats. La ciutat es troba ens els monts de Judea entre el mar Mediterrània i el nord del mar Roig; s’ha extens bastant més que els límits de l’antiga i denominada “Ciutat Vella”; aquesta “Ciutat Vella” va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1981.

La ciutat de Jerusalem és considerada ciutat sagrada per tres de les més importants religions monoteistes: el judaisme, el cristianisme i el islam. Això ha portat coses positives i negatives a la ciutat; les positives venen relacionades amb la quantitat de peregrins que van a visitar la ciutat i els ingressos que això genera i tot lo que l’envolta. Cal afegir, que negativament a aportat a la ciutat un incomptable nombre de conflictes causats per les confrontacions de les religions que només ha fet que portar problemes per fer preestablir la seva religió per sobre les demés, en compte d’intentar conviure; a més de les demés guerres causades per afectes externs.

Així doncs la ciutat és important per cadascuna de les tres religions, tot i que és sabut que des de l’Estat només es protegeix el Judaisme, mentre que les altres estan “mal vistes”.

Nosaltres hem volgut dividir la ciutat en el important per cadascuna de les tres religions; dient el que simbolitza per a cadascuna d’elles i el que si pot fer, encarat des del punt de vista de cada una de les religions presents a la ciutat.

Judaisme:

Comencem per aquesta, perquè com ja hem mencionat anteriorment és la religió predominant de la ciutat i la única de totes que defensa realment les lleis.

Jerusalem és pel judaisme on el rei David va establir la capital del Regne d’Israel, lloc d’assentament de l’ Arca de la Aliança i on Salomó va construir el Temple, on els jueus han de dirigir les seves pregàries.

Per tant, és la ciutat més sagrada per aquesta religió, així com el seu centre espiritual; el Mur de les Lamentacions és un dels llocs més importants pels jueus, i un dels punts més visitats de la ciutat; i és l’únic que queda del temple construït per Herodes sobre les ruïnes del temple de Salomó (actualment hi ha el Mur Occidental – part principal – situat a la Ciutat Vella; i el Petit Mur situat a un barri àrab). És el lloc d’oració els jueus.

També cal destacar el Mont del Temple (on actualment es troba el Domo de la Roca i la Mesquita de Al-Aqsa), que és el lloc més sagrat per la comunitat jueva, ja que és on es trobava segons diuen les velles llengües el Sancta Sanctorum, on es trobaven les Taules de la Llei (10 Manaments); i és on Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill Isaac.

Cristianisme:

Pel cristianisme, la ciutat és allà on Jesús va predicar, va ser crucificat i va ressuscitar. Així doncs és normal que trobem una multitud de llocs i icones d’aquesta religió; entre ells volem destacar:

- El lloc més sant del cristianisme; la Església del Sant Sepulcre, on està el Calvari, que és on es va crucificar a Jesús i on hi ha el “Sepulcre del Salvador”.

- El Cenacle, habitació on es va celebrar l’ “Últim sopar”, i on va aparèixer Jesús als apòstols. 

- La Basílica de les Nacions, ubicada en el Mont de les Oliveres.

- L’Església del Pare Nostre, on Jesús va ensenyar l'oració.

- Litostrotos, lloc on Jesús va ser coronat amb la corona d’espines i humiliat pels soldats.

- Via Dolorosa, via que va fer Jesús amb la creu

- Abadia de la Dormició, on es va portar a terme la dormició de la Verge.

- L’Església de Santa Anna, lloc on va néixer la Verge Maria.

- Edicle de l’Ascensió, és el lloc on Jesús va ascendir cap al cel

És cert que hi ha més llocs, però nosaltres hem considerat aquests com els més importants.

Islam:

És la tercera ciutat sagrada d’aquesta religió, a la que miraven els primers musulmans al resar, abans que ho fessin de cara a La Meca. Per tant, podem entendre que ha significat important en els inicis de la religió musulmana. Així, és segur que trobarem destinacions d’alt valor a la ciutat, i que realment es mereixin una visita. Entre ells, nosaltres destacaríem La Cúpula de la Roca, és un santuari situat al centre del Mont del Temple, i és on Mahoma va fer a seva ascensió al tron d’Allah; i on Abraham va estar a punt de sacrificar al seu fill.

També podem trobar el temple musulmà més important de la ciutat, que és la “Mesquita de Al-Aqsa”, situada a l’ “Esplanada de les Mesquites” (que és on es troben els dos monuments anteriors, i el tercer emplaçament sagrat per excel·lència del islam; després de Medina i la Meca), i va ser construïda més tard que la Cúpula de la Roca, i reconstruïda en varies ocasions.

Tot i la gran importància que té la ciutat en l’àmbit religiós; cal recalcar la seva importància en el món cultural i amb la quantitat de museus, exposicions entre d’altres esdeveniments que omplen la ciutat, tant sigui de caire religiós o d’altres també molt interessants.

Uns bons exemples podrien ser: Museu de Belles Arts Edmond i Lily Bronfman, Galeria d’art Bella i Harry Wexner, Maqueta del Segon Temple, Jardí de les arts Billy Rose, Museu arqueològic Rockefeller, Yad Vashe(memorial dedicat al Holocaust), Festival d’Israel, Teatre Nacional Palestí, Conservatori Nacional de Música Edward Said, Cinemàtica de Jerusalem, Museu islàmic,  i és la Capital Cultural Àrab.

Entre molts altres llocs d’interès; pel que arribem a la conclusió que Jerusalem és una ciutat a visitar, amb molt àmbits diferents dels quals gaudir.

Jordània

Petra:

És un jaciment arqueològic a Jordània, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1985 i denominat per molts com la vuitena meravella del món. Realment, són les restes de la capital del històric regne nabateu, originada a finals del  s. VII a. C. Va ser un punt molt important comercialment parlant; ja que era un encreuament entre comerciants egipcis, de Síria, d’Aràbia i provinents del sud del Mediterrani. L’enclau turístic es troba situat a mig camí entre el Golf d’Aqaba i el Mar Mort, en una vall de la regió de Edom, al sud de Ammán (que és la capital de Jordània).

El seu nom prové del grec, i significa pedra; i es anomenada així ja que la ciutat està construïda en pedra rosada, inclús hi ha molts edificis esculpits directament a les roques; de color rosat.

Va ser abandonada durant molts anys, i no va ser revelada al coneixement mundial fins el 1812 gràcies a un explorador suïs; tot i això va romandre durant molt de temps quasi inaccessible per a molta gent, fins a la Iª Guerra Mundial, on es va començar a potenciar turísticament; fins a l’actualitat on podem trobar inclús una autopista que ens hi acosta.

Petra és una ciutat encisadora; on trobarem multitud de coses a fer i explorar. Així doncs només cal començar per l’entrada a la ciutat, anomenada “Siq”, situada al est de la ciutat; és un canyó de 1,5 km de llarg i realment estret, arriba als 2m d’ample com a molt i les seves parets arriben en ocasions als 200m d’altura; però la meravella no s’acaba aquí, sinó que just quan acabes al camí, se’t apareix de cop i com per art de màgia “el Khazneh”; la tomba tallada en pedra més famosa de la ciutat, el seu nom significa tresor, i s’anomena així perquè es creu que el faraó perseguint als israelites va amagar el seu tresor en aquesta tomba. El carrer principal de Petra ens demostra que realment va ésser una ciutat important, i ens dóna a pensar que gran part de la ciutat va ser destruïda per culpa el terratrèmol que va patir la ciutat.

Un altre dels monuments més emblemàtics de la ciutat és el “Monestir”, que tot i el seu nom veritablement va ser construït com a monument funerari, fa 50m d’ample i 45 d’altura, té dos pisos i no està tant detallada com en el cas de Khazneh. Un altre dels monuments dignes de veure és el “Teatre”, construït com si fos un teatre grec; així com les diferents tombes que es troben al llarg de la ciutat; així com els temples, un bon exemple és el de “Qasr al Bint”, que destaca per ser                l’únic edifici de la ciutat no excavat a la pedra. Entre molts altres edificis espectaculars.

També, més de caire religiós, ens agradaria destacar el “Jebel Haroun” que segons la tradició beduïna és Mont Hor, on va ser enterrat el germà de Moisés. Molts acadèmics rebutgen aquesta idea, però alguns creuen que Petra podria ser Sela en l’Antic Testament.

Síria

Palmira:

Ciutat siutada en el desert de Síria, a l’actual província de Homs molt propera de la ciutat de Tedmor. Actualment només es conserven les ruines de la ciutat que va representar la capital de l’Imperi de Palmira, sota les regnes de Zenobia. En arameu, “palmira” significa ciutat dels datilers. Està situada entre Damasc i Mesopotàmia, i gràcies a la presència d’un manantial va significar un punt de trobada i descans per tots els comerciants provinents de regions com China, Egipte, Fenícia i Pèrsia; cosa que va permetre amb escreix créixer a la ciutat, també perquè estava situada enmig de la famosa ruta de la seda. Cal mencionar que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La principal atracció que té la ciutat són les seves runes, que representen una meravellosa i encisadora visita. Per començar, volem destacar la “Gran Columnata” , que era l’artèria principal de l’antiga ciutat i fa 1200m de llarg, amb un pòrtic brutal. L’aspecte que té es imponent i ens convida a imaginar-nos una ciutat plena de vida. Avui en dia, és on comencen la majoria dels recorreguts per l’antiga ciutat.

Un dels atractius més importants és el “Temple de Bel”, que era el Déu més important d’aquella societat; i és una magnífica obra arquitectònica, a més de amb una quantitat de detalls excepcional. Igualment, un no pot marxar de Palmira sense veure el seu magnífic Amfiteatre, o el que queda d’aquest.

Un dels llocs més emblemàtics a visitar de la ciutat és la “Vall de les Tombes”, on trobem tres tipologies de tombes diferents; la més destacada és la “Torre de Elahbel”, una torre de 4 pisos molt ben conservats on antigament havia arribat a albergar centenars de tombes.

Per últim, d’aquesta meravellosa ciutat ens agradaria recalcar les dues fortaleses que podem trobar; una al nord-est de la ciutat, “Qasr al-Hir ash-Sharqui”; i l’altra al sud-est, “Qasr al-Hir al-Gharbi”; on es pot observar la barreja d’aquests complexes, ja que feien de palaus al mateix temps que de campaments militars, i podem comprovar com eren aquesta mena de fortificacions en aquella època.

Alepo:

Ciutat de Síria, capital de la província homònima; i és la segona ciutat més important del país, després de Damasc. És una de les ciutats més antigues del país, i antigament era coneguda com “Khalpe”, “Beroea” pels antics grecs i “Halep” pels turcs. La ciutat es troba al nord-est del país, en la ruta comercial que uneix el mar Mediterrani i el mar Èufrates.

La ciutat antiga va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1986. Els principals monuments de la ciutat són principalment “La Gran Mesquita”, edificada el 715 i va haver de ser reconstruïda el 1129. La “madrassa Halawiyé”, que és traduït a la nostra llengua seria una escola, construïda al lloc on es trobava l’antiga catedral de Santa Helena; la “ciutadella”també és un dels emplaçaments dignes per visitar; així com el “Castell d’Alepo”, situat en el meridià de la ciutat, encisadora per les seves dimensions, entrades, passadissos i histories que l’envolten. Un altre dels llocs emblemàtics és els banys “Yalgamma”, un dels banys turcs més antics que impressionen per les seves obres aràbigues antigues. A més de la muralla amb les seves 7 portes que envolten la ciutat antiga, i els barris que formen part d’aquesta.