domingo, 25 de noviembre de 2012

El transiberià i el transmongolic de Moscou a Beijing




El Transiberìa

Pel que hem pogut esbrinar, es tracte d’un trajecte que te una durada de entre set i vuit dies i parteix de Mosciu. El transiberia te com a destinació final Beijing. En aquest trajectel el behicle en moviment pasa tambè per altres zones  com és el cas de Naushki, a rusia i Beijing, a xina.
El Transmogòlic

El transmognòlic (sembla no ser molt conegut doncs ens ha costat trobar informació d’aquest recorregut) ésuna ruta que va començar a operar a l’ant 1905. Uneix Moscou amb la costa russa d el’oceà Paciific. La seva durada és de 6 dies. Aquest viatge engloba diferents territoris, en els que trobem Moscu, Nizhy Novgorod rodejant el riu volga, Perm rodejant el riu Jama, Ekaterimburgo en les serralades dels Urals, OMSK rodejant el riu Irtysh i Novosibirks rodejant el riu Yenisei.

A continuació us deixem amb un vídeo amb imatges de la ruta del Transiberia:
Ruta Transiberià 

La ruta de la seda

La Ruta de la Seda



La Ruta de la Seda va arribar a ser la ruta comercial al segle 3 A.A. de C. i  es va prolongar fins al segle 16 d'aquesta era.
 
Les ciutats comercials situades al llarg de la Ruta de la Seda van viure guerres devastadores, incendis, gana i peste.

La Ruta de la Seda és un dels assoliments més significatius de la història de la civilizacion del món. La conexió extensa de les rutes de la seda va des de  Europa i Àsia de Xina a la costa mediterranea, i en epoques antigues va servir com a mitjans importants de les relacions de negoci i dels intercanvis culturals entre l'est i l'oest. 
La peça més llarga de la Ruta de la Seda es trova a traves del territori d'Àsia Central i de Kazakhstan.



Les ciutats: Hanoi, i Ho Chi Minh a Vietnam, la ciutat‐estat de Singapur, Bangkok a Tailàndia i Kuala‐Lumpur a Malàisia



Hanoi, Vietnam:

Quan parlem de la capital de Vietnam, Hanoi, el primer que ens ve al cap (pels que ja la coneixem) és el caos que regna als carrers on tot tipus de transport es barreja i dificulta el pas. Lentament des de l'aeroport “Noi Bai s'accedeix a la ciutat entre el tumult de cotxes, motos, camions, bicicletes, carros de cavall i els transeünts, sent la via considerada una autopista. Des de l'autopista es poden observar la típiques cases de voltants d'Hanoi, característiques per ser altes i estretes, d'una sola finestra per planta, que normalment alberga a una família, com també la típica imatge que pot tenir un de Vietnam, els camperols llaurant els seus arrossars. Els estrets carrers de la ciutat vella obren pas a laberints amb fortes olors que provenen de la multitud de petites tendes, cadascuna dedicada a la venda d'una classe de producte normalment. Els 36 carrers petits que componen la ciutat vella totes porten el nom de l'article artesà que antigament se solia vendre en aquell carrer el que explica perquè als carrers llargs el nom sol canviar-se després de diversos blocs. Esquivant les bretxes en l'asfalt i el transport en l'intent de creuar el carrer, es podrà apreciar la ciutat. El turista predominant (segons hem pogut consultar en diferents webs) és l'asiàtic ja que al final de l'estada a Hanoi apareix la sensació d'haver vist a tots els altres turistes europeus i americans.

Els atractius turístics d'Hanoi, es poden visitar més o menys en un dia, ja que es troben relativament a prop l'un de l'altre. El principal atractiu sens dubte és el mausoleu d'Ho Chi Minh, revolucionari marxista-leninista, creador del VietCong, que va ser president de la Républica Democràtica de Vietnam. Va ser construït seguint el model del mausoleu de Lenin a Moscou i va trigar dos anys a acabar de construir-se (1973-1975). El mausoleu, lloc de molt afecte per als vietnamites, essitua vorejant la plaça de Ba Dinh, plaça històrica, llegat de la colonització francesa, on Ho Chi Minh va proclamar la Declaració de la Independència de Vietnam, el 2 de setembre de 1945, avui el Dia Nacional de Vietnam. Avui dia s'utilitza per a la celebració de tot tipus d'esdeveniments a simplement com a zona verda on acudeixen les famílies per passejar. Un altre edifici destacat que dóna a la plaça Ba Dinh és el Palau Presidencial, no obstant això està tancat al públic.

A escassos passos del mausoleu es pot trobar la casa-museu d'Ho Chi Minh, qui la va habitar 1958-1969, feta de la preuada fusta de teca que encara preserva algunes de les possessions privades del mateix. D'aquí, al voltant de 50m adreça sud, arribem a la Pagoda del Pilar Únic i el Temple Perfumi, considerats icones de Vietnam Buddhista. La Pagoda del Pilar Únic té forma peculiar, ja que com s'entén del nom, és una pagoda feta de fusta situada damunt d'un pilar de pedra d'1,25m de diàmetre, dissenyat per semblar-se una flor s d'acord amb la llegenda. Just davant està el museu d'Ho Chi Minh, realitzat en l'estil *postconstructivista, que va obrir les seves portes en el 1990 per commemorar el centenari de el “Oncle Ho” i alberga una exposició històrica de la seva vida. A Hanoi també es poden visitar el museu de l'art, el museu de l'exèrcit, el museu d'etnologia i el museu de dones vietnamites.

Van Mieu (Temple de la Literatura) i Quoc La teva Giam (Universitat Nacional) que daten del s. XI han estat i segueixen sent un prestigiós centre d'estudis. Situat en una zona reservada per les altes parets de pedra constitueix una zona verda que permet refugiar-se del *zumbido de la ciutat encara que l'entrada costa 10 VND (“dong” vietnamita). El recinte es divideix en cinc patis els principals atractius dels quals són les 82 tombes que porten els noms de 1307 doctors, el Sanctuario del Confucio i els seus 72 deixebles, i la casa Thai Hoc que va ser la primera universitat de Vietnam.

El pulmó verd i el centre de les activitats és sens dubte el llac Hoan Kiem. Segons l'antiga llegenda del s. XV, davant l'Emperador Li Loi es va presentar una tortuga geganta qui li va oferir una espasa màgica per poder derrotar als invasors xinesos i després del venciment en la batalla l'Emperador va retornar l'espasa a la tortuga commemorant així el fet nomenant el llac Hoan Kiem (espasa retornada). Endinsant en el llac es pot visitar la Pagoda Ngoc Són  del s.XIII al com porta el pont vermell de fusta. El llac és un lloc freqüentat pels ciutadans per practicar tot tipus d'esport.

El teatre de les marionetes d'aigua, localitzat en la riba del Hoan Kiem, es pot visitar a la tarda per conèixer històries del folklore vietnamita. També aconsellem visitar la Torre de Bandera, el pont Long Bé, la catedral de Saint Joseph i la casa d'Opera.

Ho Chi Minh, Vietnam:

La ciutat d'Ho Chi Minh, anteriorment denominada Saigon, és la ciutat més gran de Vietnam que se subdivideix en 12 districtes més 7 adjunts amb els seus noms propis. Se li reconeix ser no tan neta i organitzada com la ciutat de Singapur però millor organitzada que les urbs d'Índia, no obstant això el tràfic és igual de caòtic que a Hanoi. Ho Chi Minh es veu presidit per influències xineses i americanes amb tendències vietnamites reflectit tant en la arquitectura com a manera de vida de la ciutat, encara que l'antiga resplendor encara s'aprecia als edificis colonials, els amplis bulevards, viles i pagodes budistes. En comparació d'Hanoi, la cedeix governamental, la ciutat d'Ho Chi Minh és el cor econòmic del país amb els seus set milions d'habitants i els seus gratacels, encara que no tan abundants com a Bangkok o Singapur.

La principal atracció de la ciutat d'Ho Chi Minh és el Palau de Reunificació situat en el bulevard Li Duan, un símbol que representa el govern de Vietnam del Sud, que encara guarda silenci des del 30 d'abril de 1975, el dia de la caiguda de Saigon. Lloc interessant que permet fins i tot palpar els fets històrics. Una altra atracció és la pagoda Giac Lam, es creu que és la pagoda més antiga de la ciutat que data del segle XVIII, conté una stupa de 32m d'alta, una de les més impressionants del país. Serveix de pelegrinatge per als malalts i els majors ja que la campana es creu tenir poders *curatius. Una altra pagoda interessant és la pagoda de Nghia An Hoi Quan luxosament decorada amb obres de fusteria pròpies d’un temple xinès. Dins del temple trobem l'estàtua de cavall vermell Quan Cong, fet també de fusta, que es creu que concedeix benediccions.

Els turistes que visiten Ho Chi Minh per raons històrics de la guerra de Vietnam sent la ciutat un record vivent haurien de visitar, a part del Palau de Reunificació ja esmentat, el Museu d'Història de Vietnam, el Museu de la Revolució, el Museu d'Ho Chi Minh i passar per davant del nou Consolat d'Estats Units, situat en el mateix lloc que l'anterior, per imaginar-se les tensions bèl·liques que concorrien en aquell lloc. També una visita curiosa són els túnels Cu Chi, part de la xarxa de túnels que arribaven fins a Cambodja construïts pel Viet Cong, on es pot apreciar la ciutat subterrània en miniatura de la Viet Cong i altres artefactes de la guerra.

Per als amants del shopping i dels souvenirs la ciutat d'Ho Chi Minh compleix a la perfecció. En el Districte 1’Ag, el districte principal d'atracció turística, es pot arribar a regatejar gairebé qualsevol cosa. Els carrers Dong Khai i Li Thanh Ton són especialment atractives ja que es pot adquirir productes com a joies, seda, ceràmica, ambre, etc. a preus molt interessants. El mercat de Ben Tranh, construït en el 1817 pels colonistes francesos i originalment anomenat “Els Trobis Centrals”, és avui dia un mercat de pur estil asiàtic on el negoci bulle. A la nit encara que les tendes es tanquen el mercat, també per la seva ubicació central, és un dels llocs preferits per a la restauració per degustar menjar tradicional. Del mercat es pot accedir al barri xinès de la ciutat Cho Lon per completar l'experiència turística de compres en llocs aglomerats.

Per completar l'experiència cultural-religiosa també s'aconsella visitar la Catedrál de Notre Dóna'm, construïda a la fi del s.XIX pels colonistes francesos els qui van importar el material de construcció des de França, o el Temple Hindú Mariamman, també construït al mateix segle i dedicat a la deessa hindú que porta el mateix nom és l'únic temple hindú de la ciutat.

La ciutat d'Ho Chi Minh també és famosa per la seva vida nocturna i l'oferta d'oci. Els bars tanquen tarda i els bars ofereixen música en viu tant d'artistes vietnamites com d'artistes internacionals. La ciutat comprèn diversos parcs temàtics, Dam Sen, Suoi Tien i Dai Nam, que comprenen zoos, atractius temàtics i atractius temàtics d'aigua.



SINGAPUR
Singapur és una ciutat que el principal turisme que hi acudeix és el de negocis. Esta ple de gratacels que son contemplats per molts turistes de nit, ja que tots queden iluminats de forma espectacular.
De les quatre illes que formen Singapur, la més turística és la de Senosa.

A continuación mostren un vídeo de la ciutat:

BANGKOK, Tailàndia

És la capital de Tailàndia. Com a capital, concentra un gran nombre de turistes.

Bangkok
Bangkok és la capital de Tailàndia i la seva ciutat més important amb una població de gairebé 7 milions d'habitants. Gràcies al seu creixent desenvolupament econòmic i a la seva gran rellevància com a destinació turística internacional, s'ha convertit en una de les ciutats més influents i modernes del sud-est asiàtic.

La seva localització a la vora del riu Chao Phraya va fer que històricament comptés amb un extens sistema de canals, la qual cosa va fer que fos denominada com la Venècia de l'Est o la Venècia d'Orient. Un altre nom que va determinar a Bangkok en la seva fundació va ser la Ciutat dels Àngels.

KUALA-LUMPUR
Els principals atractius turístics de Kuala Lumpur són: Masjid Jamek, Masjid Negara, l’Estació de tren de Kuala Lumpur, el Mercat central, el Museu d’Art Islàmic de Malàisia, Les Torres Petrones, la Tugu Negara (Monument  Nacional) i el  Menara Kuala Lumpur.

Les ciutats de peregrinació: Benarés



Benarés, ciutat de peregrinació:


Benarés, (Vanarasi pels hindús) és un bon exemple del que a molts els hi passa a en l'Índia: un pais que és estimar i detestat a la vegada.
Benarés exerceix aquesta fascinació o aquesta repulsió multiplicada per deu. Ciutat sagrada de la regió hindú, no és una ciutat que es visiti pels seus monuments, gairebé inexistents, ni per la seva bellesa urbana, es tracta d'un lloc bastant lleig, sinó pel que representa, per la qual cosa es veu als carrers. Situada a 764 Km. a l'est de Delhi, la ciutat compta amb més d'1.000.000 d'habitants censats, encara que la seva població real és desconeguda.

Ens ha fascinat que segons la seva religió, qualsevol que mori a Benarés, al costat del Ganges, aconsegueix directament l'últim estadi dins de la roda de les reencarnacions. Així que a la ciutat arriben centenars, milers, de malalts per morir allá.

 Es pot un imaginar que l'ambient no és precisament el més alegre del món. I és que, a més del ja assenyalat, els carrers de Benarés són, sens dubte, les més brutes de l'Índia. Si les vaques campen al seu aire per totes les ciutats del país, a Benarés apareixen pertot arreu, barallant amb els vianants pel pas en els carrerons que formen la ciutat antiga. I no solament vaques, la ciutat és una espècie de granja, amb tot tipus d'animals als seus carrers. Unim això al deficient asfaltat de la majoria dels carrers, la qual cosa fa que en ploure, que sol passar, el visitant hagi de caminar sobre una espècie de fang unit a substàncies que prefereixo no imaginar.

Benarés és una ciutat de multituds. En moltes ocasions fa l'efecte que no ha d'haver-hi ningú a l'interior dels habitatges. Els seus habitants viuen al carrer, mengen en ella, dialoguen en ella i, més d'una vegada, treballen en ella.

Les ciutats mil∙lenàries de Delhi, Jaipur i Agra a l’Índia, Persepolis a Iran



Les ciutats mil·lenàries: Delhi, Jaipur, Agra a l'India, i Persepolis a l'Iran:



Nova Delhi, capital de l'Índia representa la màgia de la Vella Delhi, en contrast amb Nova Delhi, que representa la cara moderna de l'Índia de l’actualitat.

 




Agra representa l’arquitectura mogol, que es reflecteix en el monument més famós de l'Índia, el Taj i el Mahal.

Jaipur també coneguda com la ciutat rosa té nombrosos palaus i fortaleses que atreuen a una gran quantitat de turistesd'a tot el món.

El verd de Delhi, el rosa de Jaipur i el blanc del Taj Majal de Agra són una bona forma de descobrir aquesta mil·lenària cultura convertida avui dia en la democràcia més poblada del món, en la qual conviuen desenes de llengües i religions. Aquestes ciutsts constitueixen el que es coneix com la  ruta del triangle d'Or. En elles es troben els temples més majestuosos de l'Índia.

Delhi és la porta d'entrada i sortida per descobrir el nord de l'Índia. Després de veure diferents imatges de la ciutat, podem dir que es sorprenden pel seu verdor i la gran quantitat de parcs i carrers arbolats que te.  La capital de la república alberga una barreja de llegats de l'Imperi Britànic, el seu passat musulmà i, per descomptat, trets del seu present que és majoritàriament hindú. La part vella de la ciutat, Old Delhi, acull la mesquita més gran, la Jama Masjid, de pedra vermella i situada en un alt que permet fer-se una primera idea d'aquesta fastuosa destinació.

Molt a prop es pot visitar el Xarxa Fort, el major monument de la ciutat herència de l'arquitectura Mughal. Altres llocs d'interès són el Gandhi Raj Ghat, el memorial del fundador de la Índia moderna; la tomba de Hamayun, que va servir de model pel Taj Mahal; el Temple Baha´i; el Indian Gate; el Parlament; i el National Museum.

El segon vèrtex del triangle el trobem a  Jaipur, també coneguda com la ciutat rosa. La construcció de les seves muralles és relativament recent; no té més de  300 anys d'història. Aquesta joventut es pot comprovar visitant els forts que l'envolten o pujant a la torre Iswari Minar, en ple centre històric. Parades obligades són la Pink Citi, la Hawa Mahal (Palau del Vent), l'observatori astronòmic Jantar Mantar, el temple Govind Devji i el Palau de Jaipur.







 

La tercera part del viatge ens condueix a Agra, la ciutat del blanc Taj Mahal, el monument més famós de l'Índia. Avisem a tots els posibles turistes que estiguin lleguin el nostre Blog que per visitar-ho sense aglomeracions convé matinar, doncs les files solen ser interminables, encara que l'entrada per a estrangers (30 vegades més cara que per als nacionals) ofereix una passada ràpida. L'impressionant monument que l'emperador mongol Shah Jahan va construir per a la seva esposa preferida, va ser descrit com “una llàgrima en la cara de l'eternitat” pel poeta Rabindranath Tagore. La seva grandària i la seva bellesa no deceben a ningú per molt que s'hagi vist en fotografia centenars de vegades.





 



Delhi, Jaipur i Agra. Tres ciutats situades en 3 dels 22 estats de l'Índia. Un petit aperitiu per conèixer el país de Gandhi, però sens dubte, un aperitiu amb molt sabor que deixarà al viatger amb ganes de tornar.

Persepolis a l' Iran:

La plaça arqueològica més important d'Iran, es troba a la ciutat de Persépolis. Segons la història Persépolis es va començar a construir l'any 518 abans de crist, i és una construcció summament antiga, aquesta ciutat va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida. Explica la llegenda que Alejandro Magne va incendiar aquest lloc en venjança al Rei Jeries doncs hauria estat ell qui va destruir Atenes. Hem de constatar que lo dit anteriorment, hi ha algunes pàginas web que ho refuten, pel que no ho podem assegurar.

Aquesta ciutat aquesta emplaçada a 57Km de la ciutat de Shiraz, província de Fars. Aquesta antiga ciutat es troba exposada per al públic des de l'any 1930, després de ser desenterrada.

Aquest lloc compta amb vestigis, dins dels quals es destaquen molt bé dues escales monumentals que es troben decorades de llaurats, les quals són considerades com una obra mestre de l'època aquemènida.
El Palau de Dario i de Xerxes era un palau de l'època, que és un altre símbol de la ciutat, així com a Porta de Jerjes, coneguda comunament com la Porta dels Països. Aquesta es troba cobert per inscripcions tallades en l'idioma elamita i altres llengües antigues. Després en la mateixa es troba el Complex Palatí de Apadana, segons els estudis realitzats i la història era el lloc on els reis rebien als seus visitants i realitzaven diferents cerimònies. 


Molts diuen que les riqueses que posseïa aquesta ciutat fur extretes per Alejandro Magne. Un altre dels espais amb el que explica aquesta ciutat enterrada és la Sala de les Cent Columnes, emplaçada en el vestíbul de Persépolis. Diuen també que aquest lloc va ser utilitzat per a la planificació i organització de diverses invitacions i recepcions a càrrec del Rei